Els AINE podrien dificultar la recuperació del teixit després d’una lesió tendinosa

Els experts recomanen medicaments d’acció biorreguladora per modular la inflamació i els símptomes d’aquest tipus de lesions.

La presa d’antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) per tractar els símptomes d’una lesió pot dificultar la recuperació del teixit danyat, segons han conclòs els experts reunits en el XII Simposi Internacional Clínica Cemtro sobre Avenços i Actualitzacions en Traumatologia i Ortopèdia, que se celebra a aquest hospital madrileny. Tal com explica el Dr. Tomás Fernández, cap del Servei de Traumatologia i Medicina Esportiva de la Clínica Cemtro i vocal de la Federació Espanyola de Medicina de l’Esport (FEMEDE), diversos estudis han demostrat que » l’ús d’antiinflamatoris en les fractures òssies i en les lesions tendinoses afecta la reparació d’aquests teixits, alentint o dificultant la seva curació «.

Aquest especialista ha publicat, juntament amb altres metges de Cemtro, una revisió d’estudis a la revista Arxius de Medicina de l’Esport en què conclouen que a l’hora de tractar una lesió «en lloc de parlar d’antiinflamació s’haurà parlar de regulació de la inflamació per disminuir els efectes molestos però al mateix temps ajudar al teixit a reparar de la forma més correcta «. L’evolució d’un teixit danyat «cap fibrosi o regeneració completa dependrà de quin fet bioquímic o cèl·lular predomini en el focus de la lesió durant la fase inflamatòria», assenyala el document.

La inflamació s’ha vist sempre com un procés patològic que havia de ser bloquejat amb els mitjans terapèutics disponibles, d’aquí «que l’ús de tècniques i fàrmacs antiinflamatoris proliferin i siguin de pràctica habitual, estesa i indiscriminada a la població en general i en els esportistes en particular», indica el treball. No obstant això, «la biologia i fisiologia de la reparació dels teixits demostren que el procés inflamatori posa en marxa els mecanismes intrínsecs de reparació i regeneració dels mateixos», afegeix. El principal efecte dels antiinflamatoris consisteix a «inhibir la inflamació o els seus signes externs com el dolor, la inflor o el rubor «, comenta el doctor Fernández Jaén.

No obstant això, les substàncies que provoquen aquests símptomes intervenen en altres processos com assegurar el reg sanguini de la zona danyada, evitar l’extensió del dany, atreure cèl·lules de defensa, accelerar la neteja de les cèl·lules mortes i regenerar o reparar el teixit, afegeix. La inflamació és «una resposta protectora de l’organisme, generalment local i controlada, l’objectiu final és alliberar de la causa inicial de la lesió cèl·lular.

Per tant, el tractament de les lesions s’ha d’adreçar a controlar la inflamació i el dolor i aconseguir una reparació tissular precoç perquè l’esportista es reincorpori al més aviat possible als entrenaments i a la competició «, exposa, així mateix, un document de consens elaborat per FEMEDE.

Opció natural per modular la inflamació

Davant l’abús d’aquest tipus de tractaments, la Federació Espanyola de Medicina de l’Esport (FEMEDE) defensa l’ús de medicaments d’acció biorreguladora. Alguns d’ells contenen principis actius d’origen vegetal i mineral que estimulen la resposta natural de l’organisme. En el document de consens ja citat es reconeix que la seva funció principal és «afavorir la recuperació natural del teixit lesionat». més, «alguns dels seus components són capaços de modular la inflamació i els símptomes de les lesions, tenen acció analgèsica, estimulen la cicatrització i poden tenir efectes hemostàtics [detenen l’hemorràgia] contribuint a eliminar l’estasi venós i l’edema. El seu objectiu final és restaurar el funcionament normal dels mecanismes de regulació «.

El mecanisme d’acció de la medicina biorreguladora consisteix a «estimular el sistema immunològic afavorint la resolució dels processos inflamatoris, facilitant el drenatge i detoxificació dels teixits, i restablint l’equilibri o balanç fisiològic «, indica el document. Per això, afegeix, «són un recurs terapèutic més, entre tots els que disposa la medicina, i serveixen per compensar els abusos de certes teràpies convencionals (com els corticoides, antiinflamatoris, etc.) Ajudant en alguns casos a solucionar els problemes derivats d’aquestes «.

Font: Arch Med Esport 2013; 30 (1) :8-13 
Arch Med Esport 2013; 30 (4) :227-231